
Els discs d'or no m'importen
Considerada per molts la més gran de les artistes del seu país, començà la seva trajectòria a dotze anys en un programa radiofònic. I els festivals de música popular dels seixanta la consagraren. El 1965 guanyà el primer premi en un d’ells amb la cançó Arresto de Vinícius de Moraes i Edu Lobo. Lletrista i compositor, respectivament, de la majoria dels seus èxits.
Menuda i eixerida. Dotada d’una gràcia peculiar, amb energia, vivesa i així mateix, amb una càlida dolcesa, va portar al cim ritmes tan tradicionals com la samba i la bossa-nova. Sempre fidel a les arrels autòctones del folklore. Posseïa facilitat absoluta per a contagiar la seva essència, mescla d’ingenuïtat i melangia. Les seves actuacions foren sempre ben acollides en tota Sud-amèrica. Adaptant d’alguns països cançons tradicionals, amb el que assoliria resultats molt positius. Tenia una tècnica vocal perfecta i la sensibilitat a flor de pell.
Amb només vint anys ja era una gran estrella i tenia el seu propi programa de televisió. Va ser la cantant preferida de Phil Woods.L’any 1969 va criticar durament el règim dictatorial del seu país. Posteriorment, viatja de nou a Europa i actua a Barcelona i també visita Milan, Roma i de nou París.
El 1974 grava Elis&Tom (Jobim) considerat un dels millors discs de bossa nova de tots els temps.
Va morir el 19 de gener de 1982 a casa seva. Mort envoltada de misteri, ja que tot i que l’autòpsia va revelar una sobredosi d’alcohol i cocaïna, no es descarta la intervenció del govern en aquesta.
La cantaora Mayte Martín n’és una fervent admiradora. Era Elis Regina
