UNA MORT MOLT OBSCURA

Breus

Els discs d'or no m'importen

Considerada per molts la més gran de les artistes del seu país, començà la seva trajectòria a dotze anys en un programa radiofònic. I els festivals de música popular dels seixanta la consagraren. El 1965 guanyà el primer premi en un d’ells amb la cançó Arresto de Vinícius de Moraes i Edu Lobo. Lletrista i compositor, respectivament, de la majoria dels seus èxits.

Menuda i eixerida. Dotada d’una gràcia peculiar, amb energia, vivesa i així mateix, amb una càlida dolcesa, va portar al cim ritmes tan tradicionals com la samba i la bossa-nova. Sempre fidel a les arrels autòctones del folklore. Posseïa facilitat absoluta per a contagiar la seva essència, mescla d’ingenuïtat i melangia. Les seves actuacions foren sempre ben acollides en tota Sud-amèrica. Adaptant d’alguns països cançons tradicionals, amb el que assoliria resultats molt positius. Tenia una tècnica vocal perfecta i la sensibilitat a flor de pell.

Amb només vint anys ja era una gran estrella i tenia el seu propi programa de televisió. Va ser la cantant preferida de Phil Woods.L’any 1969 va criticar durament el règim dictatorial del seu país. Posteriorment, viatja de nou a Europa i actua a Barcelona i també visita Milan, Roma i de nou París.

El 1974 grava Elis&Tom (Jobim) considerat un dels millors discs de bossa nova de tots els temps.

Va morir el 19 de gener de 1982 a casa seva. Mort envoltada de misteri, ja que tot i que l’autòpsia va revelar una sobredosi d’alcohol i cocaïna, no es descarta la intervenció del govern en aquesta.

La cantaora Mayte Martín n’és una fervent admiradora. Era Elis Regina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *