Pianista brasilera d’origen libanès, compon música clàssica i popular, i s’aproxima constantment al jazz i a la fusió d’aquest amb les anomenades músiques de món. Entre elles la bossa nova del seu país de naixement. Va heretar el seu talent musical de la seva mare, Lucy, pianista clàssica que també s’interessava pel jazz.

Va ser convidada a unir-se al grup Steps Ahead, format per Michael Brecker, Peter Erskine, Mike Manieri i Eddie Gómez. Va gravar el disc Steps Ahead amb el grup, el 1983. Després d’abandonar el conjunt, va començar a col·laborar amb el trompeta Randy Brecker, amb qui es casaria més tard i gravaria un disc a duo amb ell titulat “Amanda” (1984).

Encara que moltes de les seves gravacions han estat només instrumentals, ha incorporat també la seva veu en discos com Eliane Elias Plays Jobim de 1989. Treballa també periòdicament amb el Toots Thieleman’s Brasil Project i com a directora musical del grup de Gilberto Gil.

El seu següent pas professional va ser el de convertir-se ella mateixa en líder dels seus grups, amb els quals ha realitzat diverses gires. Comptant amb músics com Jack DeJohnette i Gómez, en el seu primer trio; i Erskine i Marc Johnson, amb qui actualment està casada, en el segon. El seu tercer trio va comptar amb Marc Johnson al baix i Satoshi Takeshi a la bateria.

El 2001, Calle 54, una pel·lícula documental de Fernando Trueba, guanyador de l’Oscar, va presentar a Elias interpretant Samba Triste. La banda sonora va rebre una nominació al Grammy al Millor Àlbum de Jazz Llatí.

El 2015 amb Made in Brasil i el 2017 amb Dance of Time es varen endur els Gramys a millor música llatina. Sempre és gratificant escoltar Eliane Elias.