
De mi mateix poc més puc explicar. Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso
Actor i cantautor en valencià que va formar part del moviment de la Nova Cançó. Milità al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i posteriorment al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), fins a la seva mort.
Va néixer a Alcoi a la postguerra, era el gran de tres germans d’una família de classe obrera. Va aprendre a llegir gràcies al seu oncle, mestre d’escola que després de la guerra no va poder exercir a causa de la seva ideologia. Posteriorment, va estudiar a l’escola de Ribera i posteriorment als Salesians.
De caràcter malaltís, va aprofitar el temps que es va veure obligat a estar al llit per llegir els llibres que el seu oncle havia deixat a casa seva, desenvolupant una afició per la lectura que l’acompanyaria la resta de la seva vida. A 12 anys es va veure obligat a deixar l’escola i començar a treballar per sostenir la família. Això va suposar un canvi molt profund, va treballar en 36 oficis diferents, segons les seves paraules, i va ser a partir dels divuit anys que va començar a reflexionar sobre la seva situació i a prendre consciència de classe . Les seves primeres experiències com a actor van tenir lloc el 1962 amb el grup teatral La Cassola d’Alcoi.
El 1968 va iniciar una carrera destacada com a cantant, després de participar el gener d’aquell any, gairebé forçat pels seus amics Alfred Lucchetti i Joan de Sagarra al segon Festival de la Cançó Universitària, en què inesperadament va quedar primer. Després d’això Quico Pi de la Serra li va proposar acompanyar-lo al festival de folk de Burg Waldeck, en què va actuar després de demanar vacances anticipades a la seva feina.
Aquesta experiència el va fer prendre seriosament la seva faceta de cantant. Va conèixer Raimon, que li va proposar gravar un disc amb el segell Inici que el mateix Raimon havia creat.
La seva posició com una de les figures de la Nova Cançó li va arribar definitivament quan a finals d’aquell mateix any va cantar al Palau de la Música Catalana amb Pi de la Serra i Raimon.
A partir de llavors la seva carrera va anar desenvolupant-se i el 1969 i 1970 va publicar sengles singles, col·laborant amb músics com Carlos Boldori , Adrià Font, Yosu Belmonte, Xavier Batllés, Víctor Ammann i especialment el guitarrista i compositor Toti Soler.
Les seves composicions compten amb música pròpia sobre textos de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Pere Quart i d’ell mateix. El 27 d’abril de 1975 va cantar juntament amb Toti Soler al Teatre Olympia de París, i aquell mateix any va actuar a la pel·lícula Furtius de José Luis Borau, amb la qual es va donar a conèixer com a actor cinematogràfic. El seu cinquè LP es va publicar el 1976, dedicat al poeta Salvat-Papasseit i il·lustrat per Josep Guinovart. Després de publicar 4.02.42 (el títol és la data de naixement) va decidir dedicar-se a l’actuació, arribant a actuar en unes 50 pel·lícules.
