Aquest trombonista, cantant i director de big band de jazz tradicional i swing és equiparat amb Louis Armstrong per la seva aportació del trombó al desenvolupament del jazz.

Realitza els seus primers enregistraments amb Johnny Johnson (1927), per entrar a formar part, el 1928, de l’orquestra de Ben Pollack, amb qui romandrà fins a 1933.

En aquest període, ja instal·lat a Chicago, tocarà a més en sessions puntuals amb Benny Goodman, Wingy Manone o Red Nichols.

Entre 1933 i 1938, Teagarden treballarà en l’orquestra de Paul Whiteman, després formarà la seva pròpia banda, que mantindrà fins a 1946, amb la qual gravarà nombrosos discos per Columbia Records i Decca.

En acabat, ja consolidat com un dels millors trombonistes de l’època, acompanyarà Louis Armstrong en diverses gires i enregistraments, formant part dels seus All Stars fins a  1951.

Va ser un músic molt popular, que va aparèixer en un bon nombre de pel·lícules. Considerat un dels grans representants del trombó clàssic de jazz, el seu estil va estar molt influït per la música que va sentir en la seva infància. Especialment pel blues i els espirituals negres, assimilant perfectament l’esperit d’aquests i desenvolupant una tècnica pròpia, amb una sonoritat àmplia i refinada, fàcilment recognoscible.

Gran improvisador sobre qualsevol tempo, utilitzava la sordina de forma molt personal.Es diu d’ell que va ser al trombó el que Armstrong a la trompeta.