Nascut també a Baltimore com el gran Frank és un dels guitarristes més coneguts de jazz des de finals dels anys 1980. Ha compost una obra eclèctica integrada per folk progressiu, música clàssica, música country, noise i molts més. És conegut per usar una multitud d’efectes (delay, distorsió, reverb, octavadores i pedals de volum, per esmentar alguns) amb la finalitat de crear sons únics amb el seu instrument.

Apadrinat inicialment per Pat Metheny, treballa també amb Jan Garbarek. Bill Frisell és un dels millors guitarristes vius, amb una visió tant personal com libèrrima del jazz, el folk, la improvisació i el que vingui a tomb. Tot feeling i intuïció, és l’antítesi d’un “guitar hero”.

Forma el seu primer grup, un quartet que molt aviat esdevindrà en trio amb Kermit Driscoll (b),Joey Baron (d) i ell mateix amb un amplíssim repertori que anava del tango al free, rag o rock dur tocant peces de West Montgomery o Jimi Hendrix.

Posteriorment, colabora amb Paul Motian (el bateria del mític trio amb Bill Evans i Scott Laffaro) i Joe Lovano. També ha tocat amb John Zorn.

De fet, a partir d’aquí ha interpretat tota mena de música, tant country com experimental i sempre amb un gran encert. El seu ventall abasta gairebé tots els estils i sempre amb una gran qualitat.

Un guitarrista que cal conèixer. La seva discografia és extensa. Potser un dels treballs més valorats és Nashville i particularment escolliria un homenatge que li ret a Bill Evans amb en Paul Motian, Joe Lovano i Marc Johnson. En qualsevol cas tot el que ha fet és interessant.