D’ella es diu que ha estat la vocalista més innovadora de la història del jazz, lligada gairebé permanentment a l’avantguarda jazzística i amb una tendència constant a la improvisació i a la transgressió dels límits harmònics i melòdics de les cançons.

Va tenir l’oportunitat d’actuar amb famosos artistes de jazz com Dizzy Gillespie. Sovint es considera Gillespie responsable de la seva gran passió pel scatting. En enregistraments anteriors, és evident que el seu scat tenia similituds amb la manera de tocar de Gillespie.

També va actuar amb Parker, així com amb la seva banda composta per Tommy Potter, Max Roach i Miles Davis. Després de rebre elogis tant de Gillespie com de Parker per la seva destresa vocal, Carter va sentir un augment de la confiança i va saber que podia triomfar al jazz amb perseverança.

Va formar part de l’Orquestra de Lionel Hampton que va tocar al famós Cavalcade of Jazz a Los Angeles. A causa de la contractació de Carter per part de Hampton, ella també passa a la història com una de les últimes cantants de jazz de l’era de les grans bandes a la història.

Betty Carter és considerada la responsable de descobrir grans talents de jazz. Els seus descobriments inclouen John Hicks, Curtis Lundy, Mulgrew Miller, Cyrus Chestnut, Dave Holland, Stephen Scott, Kenny Washington, Benny Green entre altres.