A finals dels seixanta va haver un corrent musical que va voler fusionar dos estils que s’havien mantingut separats. Grups com Return to Forever amb Chick Corea, Mahavishnu Orchestra amb John McLaughlin o Weather Report amb Joe Zawinul entre d’altres, van voler acostar al món del jazz al dels rockers.

Billy Cobham és un bateria d’origen panameny que a finals dels seixanta va aconseguir llaurar-se una gran reputació en el món del jazz, fins i tot va arribar a col·laborar amb Miles Davis. Però era un home inquiet i al costat de John McLaughlin forma Mahavishnu Orchestra una mena de fusió entre el jazz i el rock. Billy al llarg de la seva trajectòria ha col·laborat amb gent dels dos estils, Jack Bruce, Carlos Santana, Stanley Clarke, Larry Carlton, Frank Gambale i molts més, la relació de noms seria interminable.

Durant anys va ser nomenat millor bateria en aquest tipus de música. Spectrum és el seu primer treball en solitari i el va gravar en els estudis Electric Lady el 1973. Per a això va reunir un grup de músics extraordinaris entre els quals destacaria a Tommy Bolin, els seus sols en aquest disc són d’una altra galàxia tant és així que el disc va ser un reclam per a la seva entrada en Deep Purple. Un altre músic a destacar és Jam Hammer magnífic teclista que realitza uns duels amb Tommy realment dignes d’elogi. A la secció de vents tenim a Joe Farrel famós saxofonista i al baix a Ron Carter un dels més famosos baixos del jazz, mite viu encara.

El disc ens ofereix una fusió perfecta entre el jazz i el rock, en què a més, i no podia ser d’una altra manera, Billy intenta lluir-se en tot moment amb les seves baquetes.