Íntimament relacionat amb el Hard Bop, es va desenvolupar un estil de tocar el jazz basat en la utilització d’estructures blues a tempo lent o mitjà. Amb un beat ferm i sostingut, amb emoció interpretativa. Inicialment conegut com a Funky i, després, Soul jazz. Un subgènere que exhibia al Hammond B3 i als seus pioners (Wild Bill Davis, Jimmy Smith o Jimmy McGriff) com a protagonistes. I que enfonsava les seves arrels en els treballs de músics com Horace Silver, Junior Mance, les McCann, Gene Harris, Ramsey Lewis o Ray Charles.
El terme funky apareix en una peça d’Horace Silver. En la seva obra hi ha molta base de blues. Mentre que la tendència soul es vincula principalment a Ray Charles. De fet es considera que “I Got a Woman” de 1954 el primer tema soul jazz. Encara que en aquells temps era considerat R&B. Ja que és una reescriptura d’un tema de gospel anomenat “It must be Jesus”. És el disc de 1963 The Sidewinder, un blues de 24 compassos amb una melodia senzilla de recordar compost i interpretat per Lee Morgan i el seu amic Joe Henderson qui dona pas al concepte Soul jazz.
És un tema una mica confús perquè per un costat tenim aquestes dues tendències i per altra l’aparició del soul i del funk com estils diferenciats. El primer cap als anys seixanta i el segon als setanta. Ara bé pel que fa a la gènesi, podem afirmar que de la mateixa manera que el funk neix de l’evolució del soul, aquest com estil propi deriva del jazz dels cinquanta.
Molts d’aquests músics, la gran majoria, participen també del Hard Bop.
Efectivament, Soul i Funky jazz són les dues tendències que impregnen el Hard Bop. El soul buscant arrels del Gòspel i el Funky del blues. Però en ambdós casos retornant la mirada a la tradició negra. I es produeix a mitjan dècada dels cinquanta. El Soul jazz quan perd swing i s’acosta més al R&B i les arrels Gospel es convertirà en Soul (Aretha Franklin, Sam Cooke, Ottis Reding). Si incideix més en el Blues donarà lloc al Funk (James Brown).
En els primers anys de la dècada de 1970, segells com CTI Records, van fer d’aquest estil, ja molt evolucionat, senyal d’identitat pròpia. Aconseguint importants vendes amb alguns dels seus artistes. Com George Benson, Grover Washington, Jr., Eumir Deodato o Johnny Hammond. Més tard van obrir el camí a fusions més comercials que van desembocar en el Smooth jazz.