El Memphis blues és un estil blues creat durant les dècades de 1920 i 1930. Per músics de Memphis (Tennessee), com Frank Stokes, Sleepy John Estes, Furry Lewis i Memphis Minnie. Aquest estil va ser popular als vodevils i als medicine show, associant-se amb Beale Street (la principal àrea d’entreteniment de la ciutat de Memphis). Alguns musicòlegs creuen que va ser el Memphis blues l’estil que va definir la separació de rols de la guitarra rítmica i guitarra principal. Aquesta separació va acabar convertint-se en l’estàndard del rock and roll i de la música popular.

Juntament amb el blues basat en guitarres, les jug bands (com la de Gus Cannon i la Memphis Jug Band), van ser molt populars interpretant aquest estil musical. L’estil de les jug band emfatitzava en els ritmes ballables i sincopats del jazz  juntament amb estils folk arcaics. L’estil musical d’aquests grups solia basar-se en instruments casolans, com l’harmònica, el violí, la mandolina, el banjo, les guitarres i les taules de rentar la roba.