Avui no parlem tant d’un músic com d’un estil poc conegut. Aquest estil procedeix d’una curiosa barreja entre la música Cajún (la dels acaddis) i es barreja amb els blues dels pantans de Nova Orleans. Donant com a resultat aquest estil que és reconeixible per la presència d’acordió i violí.

L’èxit del zydeco es deu, en bona part, a l’obra de Chenier. El seu repertori  estava ple de blues, valsos, rock, two-steps… El seu control sobre l’acordió era complet, ple de swing. I, en cantar, barrejava l’anglès i el francès, en la tradició acadenca, amb la seva potent i ronca veu.