El seu nom, avui dia no ens dirà gran cosa, però durant el primer terç del segle passat aquest home va ajudar a consolidar el jazz tradicional. Sense ser un pianista brillant, com contemporanis seus (Jelly Roll Morton, Fats Waller , James P. Johnson), estava especialment dotat per al blues. I posseïa una gran sensibilitat segons es mostra en els seus, escassos, enregistraments com a solista. En qualsevol cas, va establir un estil propi, que sol denominar-se com “estil de Harlem en estudi”. I va ser un prolífic compositor. Va dur a terme poques actuacions en directe, fora dels estudis de gravació, però la seva obra és molt abundant.

Es deia Clarence Williams. I sonava així.