Hi ha dues grans formes de cantar en jazz. En forma de Scat, és a dir una improvisació constant en forma d’onomatopeies, i l’estil que avui presentem, el vocalese que implica prèviament l’existència d’una cançó escrita.

Segurament el grup paradigmàtic és Manhattan Transfer, que ja vindran un dia, però avui portem al que segons molts crítics es el màxim exponent actual, el Sr. Kurt Elling.

Hereu de John Hendricks, és considerat per un ampli nombre de crítics com el més important vocalista de jazz del moment.

Amb una veu de baríton amb la qual abasta quatre octaves, Elling fa gala d’una tècnica sorprenent en les seves execucions i improvisacions, mostrant un domini tècnic absolut a nivell rítmic, tímbrica, dinàmic i de fraseig que l’apropa més al prototip de l’instrumentista virtuós que al de cantant a l’ús.

Normalment, treball amb un quartet o a banda d’ell mateix hi ha el pianista Laurence Hobgood, el contrabaixista Rob Armster i el bateria Kobie Watkins.

Ara l’escoltem.