Mestre de mestres i figura senyera en la història de la música folk mundial, que va manifestar en tota la seva obra un compromís social i de defensa dels drets humans, el que li va valer una persecució política en el seu país que ho va condemnar a dotze mesos de presó i a disset de total i absoluta censura als mitjans de comunicació locals.

La seva carrera va experimentar un gran auge a partir del moviment hippie, en el decenni dels seixanta, tant per la qualitat de les seves composicions com pel seu activisme pacifista.

Pete Seeger va ser un dels primers patrocinadors de Bob Dylan i amb relació als incidents de Newport, va dir que el que va passar realment és que no podia entendre la lletra. Volia sentir la lletra. Era una cançó fantàstica, Maggie’s Farm, i el so estava distorsionat. Vaig córrer cap al noi dels controls i li vaig dir que ho arregles, però ell em va respondre que era la manera que volien tocar-la. Però jo tenia la culpa. Jo era el mestre de cerimònies, i podria haver dit a la part del públic que va xiular en Bob: No vau xiular Howlin’ Wolf ahir. Era elèctric!. Tot i que encara prefereixo escoltar Dylan en acústic, algunes de les seves cançons elèctriques són absolutament genials. La música elèctrica és la llengua vernacular de la segona meitat del segle XX, per utilitzar el terme antic del meu pare.

Va ser un fervent partidari de les forces republicanes i va enregistrar diversos temes sobre la Guerra Civil. I el seu pacifisme militant va fer que dediqués una cançó a Andorra pel seu migradíssim pressupost militar.