Admirador de Benny Carter. Va començar a tocar a orquestres locals als 17 anys, amb Bennie Moten, Terrence Holder i Walter Page. Va fundar i va dirigir la seva pròpia banda Don Carlos and His Collegiate Ramblers, durant 1931-32, al Langston College, Oklahoma.Al començament de 1941, després d’una curta estada amb Paul Bascomb, arriba el seu gran moment quan Count Basie el va escollir per cobrir el lloc de Lester Young.

Tot i tocar amb els millors boppers a quedar profundament arrelat als sons del swing. Va començar per emular Coleman Hawkins, però va citar Art Tatum com la seva major influència.

El setembre de 1946 va anar a Europa per a una gira amb la Big Band de Don Redman a Dinamarca, Bèlgica, Suïssa, i Alemanya. Eren la primera Big Band de jazz civil a visitar el vell continent després de la guerra.Es va quedar a Europa. Després de tocar a Bèlgica i Espanya, finalment es va assentar a París i va començar a gravar gairebé immediatament.

El 1947 i 1948  va viure a Barcelona, ​​on es trasllada per gaudir del cost més baix de la vida i l’atmosfera pròspera. El pianista Tete Montoliu anava al Copacabana Club a Barcelona per sentir el millor intèrpret de saxo.Va estar al capdavant de la seva formació en aquests anys, actuant amb l’orquestra de Bernard Hilda (agost 1947), Francisco Sánchez Ortega, i Luis Rovira.

Treballà extensament a Europa, sovint amb gires de músics americans com Art Blakey, Kenny Clarke, Duke Ellington, Gillespie, Jazz at the Philharmonic, Bud Powell, i Ben Webster. També va gravar amb la cantant de fados Amália Rodrigues.No va tornar als EUA fins a 1970, apareixent al Festival de Jazz de Newport.

Don Byass te un esplendorós currículum.