Comunament conegut com a Hank Jones, va ser un pianista i compositor nord-americà de jazz. Estilísticament, al llarg de la seva carrera va formar part dels principals corrents jazzístics anteriors a l’avantguarda: swing, bop i hard bop.

Va gravar uns 60 discos al seu nom, i incomptables com a acompanyant d’altres músics.

Va ser reclamat amb regularitat per liderar grups de músics de bop, i es va inspirar per liderar el nou estil. A la tardor de 1947 va començar una gira amb el grup de Norman Granz Jazz at the Philharmonic i entra 1948 i 1953 va acompanyar Ella Fitzgerald. Va desenvolupar una facilitat harmònica d’extraordinari gust i sofisticació. Durant aquest període va realitzar també diversos enregistraments històricament rellevants amb Charlie Parker, Teddy Kotick al baix i Max Roach a la bateria.

En els seus últims anys va actuar i va gravar amb la cantant Roberta Gambarini , en interpretacions de gran qualitat que recordaven les clàssiques dels anys cinquanta en què acompanyava Ella Fitzgerald.

Els seus germans van ser també músics famosos: Thad Jones, trompetista, i Elvin Jones, bateria.