Saxofonista tenor de rock ‘n’ roll, també conegut com el Rei del Honkin Tenor Sax (honk ve a significar botzina o toc de botzina).

Inspirat per homes com Lester Young, Illinois Jacquet o Coleman Hawkins, va començar a tocar amb el seu germà gran, Robert McNeely . En les seves primeres gravacions, va estar acompanyat pel bateria Johnny Otis, participant en Barrel House Stomp. Al cap de poc, Savoy Records va signar amb Big Jay un contracte d’enregistrament. El cap de la discogràfica, Herman Lubinsky, va suggerir el nom artístic de Big Jay McNeely.

El primer èxit de Big Jay va ser The Deacon ‘s Hop, que va ser un èxit de vendes el 1949. La seva forma de tocar, honking, el va fer famós en les dècades de 1950 i 60; també li va donar fama el fet que, mentre actuava, solia passejar-se per tot el bar, fins i tot sortint d’ell. Aquest costum va fer que una vegada, en Sant Diego, la policia el detingués a la porta d’un bar, per armar escàndol. Dins el local, el grup va continuar tocant fins que algú va anar a la comissaria, va pagar la fiança, i va portar a Big Jay de nou al lloc perquè pogués acabar la cançó.

Retirat el 1971, al cap d’uns deu anys i amb el revival del R&B va tornar a gravar i girar. Un dels saxofonistes salvatges.