Trombonista i director d’orquestra britànic. A més d’aconseguir un bon nombre d’èxits al Regne Unit al camp del jazz tradicional, va tenir una col·laboració decisiva a la carrera musical d’artistes com Lonnie Donega. Amb ell va popularitzar a Gran Bretanya el gènere skiffle durant els anys cinquanta, amb el tema Rock Island Line.

Les seves col·laboracions amb Donegan i, més tard, amb Alexis Korner van fer de Barber una figura fonamental del rhythm-and-blues britànic i posteriorment, als anys seixanta, de l’auge la música beat.

Inspirat per la King Oliver Creole Jazz Band, Chris va formar la seva primera Barber New Orleans Band el 1949 a l’edat de dinou anys, que anys després va ser la  Chris Barber’s Jazz Band el 1954 i des d’aleshores ha estat una de les bandes de jazz tradicional amb més èxit d’Europa.

Barber va ser responsable d’organitzar les primeres gires al Regne Unit dels artistes de blues Sister Rosetta Tharpe, Big Bill Broonzy, Sonny Terry i Brownie McGhee i Muddy Waters. Això, amb l’impuls d’entusiastes locals com Alexis Korner i John Mayall, va provocar joves músics com Peter Green, Eric Clapton i els Rolling Stones. El rhythm-and-blues britànic va impulsar la invasió britànica de les llistes dels EUA a la dècada de 1960

Amb el pas dels anys, la Chris Barber’s Jazz Band va evolucionar fins a convertir-se en la Chris Barber Jazz and Blues Band, un grup de vuit components amb una textura rica, que barreja llautó, canyes i guitarra elèctrica en una barreja única i inconfusible de blues i jazz. I tot i estar en primera línia des de 1949, havent realitzat més de 10.000 concerts i milers d’enregistraments, la Chris Barber Band continua marxant fins al segle XXI. A finals de 2001, Chris va ampliar la seva banda amb tres músics més a The BIG Chris Barber Band.

Pat Halcox, trompetista de la banda des del 31 de maig de 1954 es va retirar el dia 16 de juliol de 2008. Halcox i Barber van estar junts a la banda durant cinquanta-quatre anys, la més llarga associació de dos músics en la història del jazz, superant a Duke Ellington i Harry Carney, que van romandre junts quaranta-vuit anys.