És conegut sobretot com a col·laborador habitual d’Arcade Fire, Bon Iver, Bell Orchester i Ex Eye. A més del saxo, toca el clarinet, el clarinet baix, la trompa francesa, la flauta i la corneta.

Les seves tècniques de saxòfon cobreixen la respiració circular avançada, multifònics, altissimo, microtons, vocalitzacions (canyes), treball de vàlvules percussives, clics de tecles i grunyits.

Tot i que els seus enregistraments han aparegut en nombroses pel·lícules i episodis de televisió, també ha produït partitures originals per a una gran varietat de pel·lícules, on ha utilitzat una rica amalgama de les seves característiques sonores característiques, millorades per diversos arranjaments i instrumentació, orquestrals i altres.

A la seva carrera conviuen amb naturalitat els seus dos perfils, clarament diferenciats. D’una banda, Stetson és un instrumentista original i virtuós, fet que l’ha convertit en un dels músics més sol·licitats per altres bandes o solistes als Estats Units i Canadà.

D’altra banda, hi ha la seva carrera com a líder, i és aquí on està desenvolupant un corpus d’obra monumental, per nou i arriscat. Els tres volums que porta publicats de la seva New History Warfare Aagoo Records, 2007; Constellation Records, 2011 i 2013, respectivament) són tres treballs tant compactes com insòlits. En ells Stetson interpreta multitud d’instruments de vent (amb especial volença pel saxo baix) sense acompanyament, amb l’excepció de l’aparició de Laurie Anderson i Shara Worden a les veus en tres talls del segon volum de la sèrie, i la de Bon Iver (acreditat com a Justin Vernon) en quatre peces del tercer lliurament.