SAS SATÀNIQUES MAJESTATS

Breus

Per favor permeteu-me que em presenti, sóc un home de diners i bon gust. He estat aquí durant un llarg any, he robat l'ànima i la fe de molts homes.(Sympathy for the devil)

Hi ha músics o grups dels quals no és possible fer una breu ressenya, tal com és l’esperit d’aquesta petita pàgina.Per això, avui, ens quedem amb aquest resum d’un periodista musical.

La banda més longeva i coneguda del rock, sens dubte. Un grup atemporal capaç d’adaptar-se, amb només uns simples apunts estilístics, a qualsevol temps musical que s’acosta. Durant el desenvolupament de la seva trajectòria es van anar convertint en la definició del rock, una banda emblemàtica del gènere.

The Rolling Stones es caracteritzen per melodies senzilles i estructures simples on no abunden gaires acords, que acompanyen lletres crues que toquen temàtiques socials. Durant la seva extensa carrera han afegit diversos gèneres al seu clàssic repertori de rock and roll amb base R&B / Blues, com el country, el folk, el reggae i el dance.

Si de cas esbossar senzillament la formació inicial i els canvis més significatius. La banda es va formar l’abril de 1962 per Brian Jones , Mick Jagger, Keith Richards i Ian Stewart, juntament amb diversos baixistes i bateries que mai van ser fixos fins a l’arribada de Bill Wyman i Charlie Watts uns mesos després, els quals completarien la primera formació de la banda.

​ Ian Stewart va deixar de ser membre oficial del grup a mitjan 1963, encara que va romandre-hi fins a la seva mort en 1985. Brian Jones va ser acomiadat el juny de 1969 a causa de la seva addicció a les drogues (però moriria tres setmanes després), i va ser reemplaçat pel guitarrista Mick Taylor, que deixaria el grup el 1975 i seria, al seu torn, reemplaçat per Ronnie Wood.

Amb la jubilació de Bill Wyman el 1993 es va incloure el baixista Darryl Jones que, encara que toca amb la banda des de l’enregistrament de l’àlbum Voodoo Lounge el 1994, no és un membre oficial.

Mick Jagger i Keith Richards van establir amb The Rolling Stones l’estereotip de la clàssica banda de rock. Li van donar a un so (amb arrels alR&B i blues nord-americà) un contingut moltes vegades polèmic; component cançons amb temàtiques com ara la decepció, el sexe, les drogues i les dones. Van adoptar una aparença de nois descurats, bruts i intimidants; i una imatge pública rebel, comportant-se com a nois dolents en constants problemes amb la llei pel contingut de les seves lletres i la seva oberta addicció a les drogues i a l’alcohol.

Escullo aquest tema on apareix Brian Jones al sitar. I, si us plau, si els hi escorceu el nom, es diuen Stones, no Rollings!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *