Compositor i pianista de jazz, nord-americà.

Nichols és considerat un dels artistes maleïts de la història del jazz, condemnat a tocar una música molt allunyada de la que era capaç d’escriure i d’improvisar, audaç i harmònicament rica, apropant fins i tot a un primari free jazz. Com a compositor, és autor d’alguns temes mítics del jazz, com Lady sings the blues, que va popularitzar Billie Holiday.

Pianista i compositor únic. Un músic de culte que en els anys quaranta arremolinava a una munió de fanàtics. Eren pocs, però estaven realment convençuts que la música pot de vegades coincidir amb la immensa i crua bretxa entre l’art i el comerç.

Representa la transició entre el jazz clàssic i el modern, post-bop i pre-Monk. Té un peu en el passat i un altre en el futur, i encara que parlem en present, i tot i que encara no hàgim assimilat del tot el seu treball, ja fa gairebé cinquanta anys que va morir.

Thelonious Monk, influiria profundament en el seu estil pianístic.

Va gravar escassament i només a trio, acompanyat de monstres com Max Roach, Art Blakey o George Duvivier. Tota una baula perduda al qual val la pena parar atenció.