Pianista i compositor anglès de jazz. El seu àmbit estilístic va ser el dels gèneres anteriors al hard bop: swing, bop i cool; ha fet també importants aproximacions al jazz llatí.

Dins de la seva atenció constant al jazz des d’una perspectiva més aviat tradicional, Shearing va liderar als anys cinquanta, i fins ben entrats els seixanta, un dels grups de jazz més populars: un original quintet format per piano, vibràfon, guitarra elèctrica, baix i bateria.

Shearing va ser influït en el seu estil pel treball del pianista Milt Buckner amb la banda del vibrafonista Lionel Hampton. Per la secció de saxo de l’orquestra de Glenn Miller i pel King Cole Trio. També veu de les influències dels grans pianistes de boogie-woogie i de clàssics com Fats Waller, Earl Hines, Teddy Wilson, Erroll Garner, Art Tatum i Bud Powell.

Als anys cinquanta va crear el famós estil dels Blocs de Shearing, consistent a tocar la melodia en blocs harmònics. La nota de la melodia va acompanyada per les tres restants notes de l’acord a la mà dreta, i la mà esquerra doblega la melodia.

Va contribuir també com a pioner dels petits combos de jazz afro-cubà als anys cinquanta. En aquest sentit, Cal Tjader es va iniciar al jazz llatí mentre tocava amb Shearing, qui també va comptar entre els seus músics amb conguers com Mongo Santamaría, Willie Bobo i Armando Peraza.