Les etiquetes poden ser tedioses, perquè limiten el músic i la seva obra, però vivim en un món on tot es classifica, i crec que al capdavall, etiquetar resulta útil per poder obrir-se camí entre tanta proposta.
Banda que practica un experimental i progressiu Death Metal amb una riquesa musical molt variada que els ha portat a llençar els seus dos àlbums Deeply from the Earth el 2012 i el seu més recent Devocean que veu la llum. Té pinzellades de bandes com Opeth, Gojira, Pestilence Spheres, Cynic, Meshuggah, etc.
A cavall entre el metall extrem i el rock progressiu, Moonloop continua desenvolupant una veu pròpia, aliena als camins més transitats del gènere.
Des que érem molt joves hem ingerit molts estils de música diferents, des del més extrem i violent, fins al més subtil i eteri, així és que la nostra música és un reflex dels nostres gustos musicals. El nostre denominador comú és el metall extrem, i per això parteixen moltes de les nostres idees quan es tracta d’escriure cançons, però el fet de tenir idees que no té res a veure amb el gènere extrem, fa que en ser combinades i treballades, obtinguem un estil que comunament s’anomena Death Metal Progressiu.
Es pot relacionar aquest estil amb un sitar? Doncs sembla que si, en una intro on Aaron González introdueix de manera espectacular un tema del grup.
Si bé parlem d’un grup, el seu líder és Eric Baulenas i bona part de les seves lletres es relacionen amb la seva altra passió, la Geologia i la Paleontologia. Un grup nostre que cal posar en valor.