Va haver-hi un moment en el qual rel rock andalús va arribar a la majoria d’edat.  I Guadalquivir va ser una banda de jazz-rock i rock andalús, activa entre 1977 i 1983, molt representativa.

Davant de grups com Triana, Alameda o Iman, que desenvolupaven el seu treball influenciats per la tradició del rock simfònic, Guadalquivir prové d’influències jazzístiques i, per tant, la seva obra s’emmarca en el jazz fusió, encara que amb les característiques pròpies del rock andalús:

Utilització de ritmes relacionats amb el flamenc, especialment la buleria i la rumba.
Desenvolupament de solos amb presència de frasejos i melismes aflamencats.
Recurs a iconografia, imatges i mitologia “andalusa” en els temes i títols.

Més influents que exitosos, en els concerts de les seves últimes gires, Jorge Pardo, llavors en el grup Dolores, va substituir a Pedro Ontiveros en els saxos. Amb aquesta formació van realitzar una gira per Europa central, especialment per Polònia, al costat del grup de jazz-rock polonès Crash.

En els seus discos van col·laborar artistes com Josep Mas “Kitflus”, el percussionista Rubem Dantas, Manuel Marinelli (teclista d’Alameda), Pedro Ruy-Blas, el saxofonista i percussionista Tito Duarte i el guitarrista flamenc Diego Carrasco.

Un grup que cal valorar i considerar i per això avui el porto aquí.