Saxofonista tenor nord-americà de jazz.

Encara que va estudiar piano, va aprendre a tocar el saxofon amb Aaron Harvey, a la banda del seu College (1951). Va tocar en un club d’Alemanya durant el seu servei militar, en el qual va conèixer un gran nombre de músics americans de pas, com Cedar Walton, Don Ellis, Eddie Harris, Don Menza … En tornar, s’instal·la a Nova York, on toca amb Johnny Hammond Smith i després forma el seu propi trio, amb la qual incursiona al jazz modal i al funky, durant la dècada de 1960.

Des de 1968 treballa amb Etta Jones, primer esporàdicament i, a partir de 1973, de forma assídua i estable, alhora que grava de forma freqüent per a Prestige. En els anys 1980 realitza diverses gires, fins i tot per Europa, i grava nous discos amb Bernard Purdie i Ran Blake, per a Muse.

El seu estil, calorós, directe, sense afectació i amb molt de swing, està influït per Ben Webster, Illinois Jacquet i Gene Ammons, i és un dels més clars exemples de tenor de base rhythm-and-blues.