Ens ha deixat un dels guitarristes més fins i a la vegada amb una trajectoria més singular que he conegut a la història del jazz.

Forjat en l’avantguarda jazzística, el rock, el pop i les anomenades músiques del món, en incorporar-les al seu estil hard bop.

El 1980 es va sotmetre a una operació cerebral per corregir un aneurisma que li va provocar la pèrdua de la memòria i qualsevol habilitat per tocar. Va començar a tocar de nou escoltant els seus propis discos en 1984, però el seu retorn es produiria el 1987, amb The Return. Encara que amb una activitat menor que abans de l’operació, va aconseguir recuperar la forma.

Escoltem a Pat Martino