Per descriure la música de l’Schneider -digna successora de grans agrupacions com les que van encapçalar George Russell i Carla Bley o l’europea Vienna Art Orchestra, per citar només a algunes de les que van brillar en les últimes dècades- s’ha recorregut al seu mentor, Gil Evans.

I a altres cèlebres directors d’orquestra i arranjadors de la història del jazz ja destacats compositors de la música clàssica nord-americana com Charles Ives o Aaron Copland.

Però més enllà, de noms de referència, la veritat és que Maria Schneider és avui la gran portadora d’aquesta ancestral torxa que ha sabut guiar el jazz orquestral a través de tota la seva història. La propietària de la batuta. És amb tota probabilitat la més destacada directora del mainstream (corrent principal) actual en el jazz allunyada per igual de les grans formacions conservadores com d’aquelles immerses en el free i la improvisació col·lectiva.

La Schneider exerceix avui la primacia del jazz orquestral.