
Sóc un estrany trovador
Dedicat per igual a les guitarres elèctrica i acústica, utilitza de vegades el banjo i el dobro per alternar timbres, aquests dos darrers instruments estan profundament connectats amb el folk i el country americans. Eugene Chadbourne ens va demostrar que la música experimental no ha de ser necessariament seriosa i grisa. Una actuació seva és sempre més que una exhibició de virtuosisme, encara que sigui un dels actuals grans intèrprets de corda En els seus espectacles el riure i la crítica política tenen un lloc d’honor.
Va començar a tocar la guitarra quan tenia onze o dotze anys, inspirat en els Beatles i amb l’esperança de cridar l’atenció de les noies. Encara que es va sentir atret per Jimi Hendrix i va tocar en una banda de garatge, va trobar el rock i la música pop massa convencionals. Va gravitar pel jazz d’avantguarda d’Anthony Braxton i Derek Bailey.
Chadbourne no reconeix fronteres entre estils, la música no és una feina sinó una gran festa.
