Va ser un bateria nord-americà de jazz. En la seva joventut havia tocat per Fred Astaire, Bing Crosby o Bob Hope.

Bateria i músic realment innovador i referent del cool jazz, Hamilton va ser especialment reconegut per la seva tasca al capdavant de trencadors quintets i per la seva habilitat per descobrir nous talents. Entre d’altres citem Eric Dolphy, Paul Horn, Charles Lloyd, Charlie Mariano, Larry Coryell, Arthur Blythe, Steve Potts, Steve Turre, Lowell George i Paul Barrére.

Al llarg de setanta anys, Chico Hamilton va fer de tot: va tocar amb els més grans músics de jazz de la història -Count Basie, Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Duke Ellington o Lionel Hampton- i va liderar els seus propis conjunts; va escriure música per a cinema i televisió; ensenyar els secrets del jazz a la New School University … La seva discografia com a líder supera els 60 àlbums.

Va ser company d’estudis de Charles Mingus, Illinois Jacquet i Dexter Gordon, debutant professionalment amb Floyd Ray i Lionel Hampton (1940). Després, va acompanyar a Lester Young i grava amb Slam Stewart. Es va incorporar a la banda de Count Basie, el 1946, i dos anys més tard, va començar a tocar amb la cantant Lena Horne, amb qui va romandre fins a 1954. Va gravar en trio per Pacific Jazz, el segell discogràfic prototípic del West Coast jazz, i després (1955) va formar un peculiar quintet amb Buddy Collette a la secció de vents, Jim Hall a la guitarra, Fred Katz (cello), i Carson Smith al baix.

Un grup que va ser considerat un dels més importants del so del jazz de la Costa Oest, formació amb la qual va treballar durant diversos anys, i amb la qual va fer diversos enregistraments com With Strings Attached, Gongs East, The Three Faces of Chico, i That Hamilton Man.

Considerat llavors com un artista d’avantguarda, el 1966 formava una nova banda al costat de Larry Coryell. Amb canvis successius en la formació, la banda es va mantenir fins a mitjans dels seixanta, quan el quintet, llavors amb Charles Lloyd en els saxos, va obtenir força repercussió.