Que quedi clar, Cuong Vu és un personatge important de l’escena de jazz contemporània.

Les seves influències musicals són moltes i va ser molt puntual en dividir-ho en èpoques: Si hagués de triar tres grans influències serien Clifford Brown, Beethoven i Björk. Però dels quatre als tretze anys va ser la música pop i folk vietnamita, el western dels seixanta que els meus pares escoltaven a la ràdio, Donna Summers, The Bee Gees, Disc Mickey Mouse, Jimmy Hendrix, AC/DC, Michael Jackson, Wynton Marsails… Després, durant l’adolescència, va ser Duran Duran, The Police, Chet Baker, Mike Stern, Sting.

Dels dinou als vint Miles Davis, Sonny Rollins, Kenny Garret, Ornette Coleman … En els seus vint va ser el torn dels clàssics com Mozart, Stravinsky, Schoenberg, Ives, Ligeti i dels vint-i-set als trenta-dos li va tocar Nirvana, Radiohead, Sigur Ros i Meshuggah.

Vu ha treballat amb Laurie Anderson , David Bowie , Dave Douglas , Myra Melford , Gerry Hemingway i Mitchell Froom.

Mentre era membre del grup Pat Metheny, va guanyar dos premis Grammy al millor àlbum de jazz contemporani: Speaking of Now i The Way Up. Va treballar amb Metheny principalment com a trompetista, però també va aportar veu, guitarra i diverses petites percussions.

El trio de Vu està format pel baixista Stomu Takeishi i el bateria Ted Poor.