A catorze anys tocava en els conjunts dels river-boats (vaixells de passatgers) que recorrien el Missouri. Durant un temps treballà a Mèxic i després a Houston (Texas). El 1942 es traslladà a Chicago, on arribà a tocar amb Bix Beiderbecke, amb el saxo Frankie Trumbauer i amb el pianista Jean Goldkette. Amb ells s’inicià en el canvi de l’antic estil de Nova Orleans pel de Chicago.

La seva carrera va estar interrompuda en diverses ocasions per la seva mala salut i l’alcoholisme crònic que patia.

Amb tot, la seva aportació en l’evolució del jazz és indiscutible.

Russell és un dels clarinetistes més rellevants de la història del jazz i un dels molt escassos artistes a haver estat en contacte amb tots els estils d’aquesta música.  Sorgint des del dixieland i el hot de Chicago, estils dels quals mai va renegar, però sense refusar experimentar al bop i el free jazz.

Preferia els registres greus de l’instrument, tocant amb un vibrat i un fraseig que ho emparentava amb el modern estil de clarinet de Lester Young i Jimmy Giuffre, amb una gran inventiva improvisadora, expressionista i vehement.