Jo sóc un negre, la meva pell és blanca. Jo sóc un blanc, la meva sang és negra. És la diferència la que és bonica. Jo voldria que ens entenguéssim en l'amor i ens comprenguéssim en l'amor i la pau.
Ha triomfat a Europa com un dels grans cantants africans, encara que la seva obra hagi estat criticada per la seva tendència al caos i la improvisació musical. En la vida de Salif Keita, la seva carrera musical i les seves activitats, estan molt relacionades amb l’albinisme i amb la seva tasca de conscienciació social sobre les dificultats i necessitats que tenen els albins.
És un cantant i compositor de pop conegut com La Veu d’Or africana. És descendent directe del rei Sundiata Keita (1190-1255), qui va ser fundador de l’Imperi de Mali.
Va ser marginat per la seva família i apartat de la seva societat per ser albí, signe de mala sort en la cultura mandinga.
El 1984 es va traslladar a París per assolir una major audiència. La seva música combina ritmes tradicionals d’Àfrica Occidental i influències d’Europa i Amèrica, alhora que manté un estil general de música islàmica. Instrumentalment, també es veu reflectida aquesta combinació, amb la inclusió de balafons, yembés, kores, òrgans, saxòfons i sintetitzadors.