ADMIRADA PER PRINCE

Breus

vaig cantar Amazing Grace com un blues. Aquesta cançó que jo coneixia de tota la meva vida va sortir de mi com un rugit, amb ira, tristesa i tota la meva curiositat. El més graciós de la transició del gospel al jazz és que vaig sentir que el jazz tenia un familiar caràcter sagrat.

Cantautora de jazz nord-americà. La família no li permetia escoltar música profana, cosa altrament habitual en el món del blues, música del diable.

El seu estil vocal no es tracta simplement d’una qüestió de riquesa del to de veu o del control sense igual, sinó de la sensibilitat i la perspicàcia que mostra a través de totes les seves interpretacions.

Va començar més tard amb el quartet vocal In the Spirit el 2000, i més tard la va contractar Verve Records. El seu primer àlbum Salt va tenir molt bones crítiques i li va permetre fer-se un lloc entre les cantants que en aquell moment intentaven renovar el jazz vocal com ara Eva Cassidy, Madeleine Peyroux, Lisa Ekdahl, Diana Krall, Jane Monheit o Patricia Barber.

Els dos àlbums següents Dreaming Wide Awake i The Orchard van consolidar la seva posició i van reforçar els seus punts forts del seu enfocament gospel i soul.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *