Va ser un grup britànic de jazz rock, que va estar actiu entre 1969 i 1989. Va ser fundada pel trompetista, professor i escriptor Ian Carr, l’únic membre constant, una vegada que es va desfer la seva associació amb Don Rendell .

La formació original (fins a Solar Plexus ) comptava a més d’amb Carr, amb el teclista i oboista Karl Jenkins, el saxofonista i flautista Brian Smith, el guitarrista Chris Spedding, el baixista Jeff Clyne i el bateria John Marshall. Amb aquesta formació, i en el seu primer any de vida, Nucleus va obtenir el primer premi del Montreux Jazz Festival de 1969 i va publicar l’àlbum Elastic Rock, a més d’actuar al Newport Jazz Festival i al Village Gate.

El 1971, La banda es va ampliar amb dos trompetistes més, Kenny Wheeler i Harry Beckett, un altre saxo, Tony Roberts, un percussionista, Chris Karan i Keith Winter amb el sintetitzador VCS3. Paral·lelament, Ron Mathewson va prendre el baix, en substitució de Clyne, i Dave MacRae es va afegir als següents discos. A partir d’aquest moment, la banda comença a canviar amb força freqüència de músics, fins a la seva primera dissolució el 1989.

Entre 1970 i 1971 el grup va tenir la seva millor època crítica i comercialment, amb dos àlbums compostos principalment per Jenkins, i un tercer Solar Plexus compost completament per Carr. També en 1971 músics actuals i futurs de Nucleus van participar a Septober Energy, àlbum de la big band Centipede. Aquesta a més incloïa Keith Tippett (creador del projecte) i la seva banda, amb membres de Soft Machine i King Crimson entre altres músics de l’escena del jazz anglès dels setanta.

Quatre integrants de Nucleus van acabar unint-se a Soft Machine, sent el més notable Karl Jenkins qui seria el líder d’aquesta banda des del 1973.