LA GRAN PATUM DEL PIANO BLUES DE CHICAGO

Breus

El blues acompanya l'home en els seus moments de més desesperança, de les seves cuites amoroses o de repressió social i econòmica, igual que el tango fa el mateix a l'Amèrica Llatina, i les seves correspondències musicals com el fado, la cançó ranxera, el bolero.

Pianista i cantant de blues nord-americà . Està considerat com el millor pianista del blues de Chicago de la postguerra.

Va començar tocant el piano a vuit anys, influenciat pel seu veí Friday Ford. A catorze anys, ja estava tocant a bandes locals (encara a Jackson) i el seu estil ja estava més influenciat pels singles de Big Maceo que l’escoltava.

L’any 1946, decideix mudar-se a Chicago a provar sort i establir la seva carrera com a músic professional. Roman tocant amb el guitarrista Morris Pejoe fins que, el 1952, el guitarrista Muddy Waters decideix convidar-lo a formar part de la seva banda.

El seu prestigi com a instrumentista el transforma en el pianista de sessió de la discogràfica Chess Records. El seu piano es pot sentir als enregistraments d’Howlin’ Wolf i Bo Diddley realitzats per a aquest segell. Spann roman a la banda de Waters fins al 1968, on decideix emprendre la seva carrera solista.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *