
L'impacte racial no es pot passar per alt, ja que els artistes afroamericans es presentaven a un públic integrat a Carnegie Hall, en un moment en què es va produir una ocurrència semblantment extraordinària.
Avui més que parlar d’un músic parlem d’un promotor i descubridor de talents tan dispars com, per exemple Billie Holiday o Bob Dylan. Però si el portem aquí és perquè ell va ser l’encarregat de trencar una dinàmica racista en el món del jazz.
Efectivament, els dos concerts (1938 i 1939) al Carnegie Hall varen suposar el primer pas seriós de trencar el racisme imperant en el món del jazz nord-americà.
From Spirituals to Swing va ser el títol de dos concerts presentats per John Hammond al Carnegie Hall el 23 de desembre de 1938 i el 24 de desembre de 1939. Els concerts incloïen actuacions de Count Basie, Benny Goodman, Big Joe Turner i Pete Johnson, Helen Humes, Meade Lux Lewis, Albert Ammons, Mitchell’s Christian Singers, el quartet Golden Gate, James P. Johnson, Big Bill Broonzy i Sonny Terry.
Segons les fonts, va concebre un concert al Carnegie Hall de la ciutat de Nova York per mostrar la música afroamericana des dels seus primers començaments fins al jazz més actual. El seu èxit va provocar un altre concert a la vigília de Nadal de 1939.
John Hammond era un iconoclasta independent. En els seus esforços per fomentar la justícia social i la integració, es trobava a vegades al costat dels grups de drets civils i comunistes (tot i que Hammond no va ser mai un membre del Partit Comunista).
L’impacte de la integració dels músics i el públic de jazz en els anys 1930 i 1940 va influir molt en la història racial del nostre país. “Des de l’espiritualitat al moviment “No era només una fita musical en la història del jazz, sinó que era també socialment significatiu fins i tot arribant en un moment en què la nostra nació, així com el món, entraven en un període de trastorns i canvis inconcebibles”.
Crec que cal conèixer aquesta història i l’acompanyem del, possiblement, tema estrella del concert.
