Crioll, un dels primers grans músics de Nova Orleans. Luthier que es fabricava els instruments musicals per tocar amb les famoses Jug Bands i posteriorment mestre del trombó.

Coneixia  Bolden i participa de la idea que la inspiració del jazz es trobava més a les esglèsies que a Storyville. Vegeu frase destacada.

Després d’enregistrar les cançons Ory’s Creole Trombone i Society Blues, el combo d’Ory va ser el primer combo de músics negres que van haver gravat un disc l’any 1922.

Ory finalment va lliurar els seus músics a Mutt Carey i va anar a Chicago. Aquí va treballar amb King Oliver de 1925 fins a 1927, i va enregistrar nombrosos clàssics amb Louis Armstrong i els seus “Hot Five” i amb Jelly Roll Morton.

Després de la recessió i durant la totalitat dels anys trenta, aquest mestre del trombó va abandonar el negoci de la música i va instal·lar una granja de pollastres amb el seu germà.

Va ser només després del ressorgiment de Dixieland en els anys quaranta que Ory va poder celebrar el seu retorn.

Va tocar el 1942 amb Barney Bigard i amb la seva pròpia banda a partir de 1944, primer i també per al programa de ràdio d’Orson Welles on tocava també Jimmie Noone, que quan va moriri d’un infart Wells li va dedicar el blues que porta el seu nom.

Ory va ser considerat el millor trombonista Tailgate en el jazz tradicional.