És un dels pocs pianistes de blues de Chicago que ha tingut la sort d’estudiar amb els grans pianistes Sunnyland Slim, Pinetop Perkins, Lafayette Leake i Little Brother Montgomery: Es basa en aquest distingit llinatge per crear el seu estil de Blues, Boogie- woogie, i és considerat com l’avantguarda d’aquesta tradició.

Va formar la seva pròpia banda i començava a obrir-se a noves influències com Willie Dixon, B.B. King i Bo Diddley. Estava també (a finals dels setanta) amb alguns dels seus amics començant a escoltar la música de Muddy Waters i el seu pianista d’aleshores, en Pinetop Perkins.

Va formar un vincle especial amb la llegenda del piano Little Brother Montgomery, amb qui va refinar el seu estil durant un llarg temps, ja que eren més amics que qualsevol altra cosa.

Chuck va ajudar enormement a Little Brother amb els seus problemes de salut i aquest li va compensar retornant i educant musicalment a Chuck. Quan Little Brother va morir Chuck va perdre un mentor i a un amic veritable, però Chuck manté viva la seva música en cada interpretació.

Un dels grans contemporanis en Barrelhouse Chuck. Aquí amb Lluís Coloma Trio.