les arrels del blues són les cançons de treball afroamericanes dels camps de cotó, i amb la Gran Migració, aquests sons rurals del blues de Mississippi es van estendre a moltes ciutats, incloent-hi Chicago. I el blues va absorbir els sons de la ciutat.
Encetem avui un seguit de publicacions sobre diferents estils de blues. Com és habitual en aquesta web, es tractarà d’una síntesi molt reduïda per introduir als seguidors en cadascun d’aquest estil.
El Chicago blues és un tipus de música blues que es va desenvolupar a Chicago, Illinois, en afegir guitarres amplificades, bateria, piano, baix i, en algunes ocasions, saxofon al Delta blues bàsic de guitarres i harmònica. Aquest estil és el resultat, principalment, de la Gran migració afro-nord-americana de treballadors pobres del sud dels Estats Units d’Amèrica a les ciutats industrials del nord del país, tals com Chicago, durant la primera meitat del segle XX.
El Chicago Blues té un repertori de notes musicals més ample que l’escala estàndard de blues de sis notes; generalment s’hi afegeixen notes de l’escala major aconseguint així un efecte jazzer alhora que es mantenen les característiques essencials del blues. Aquest efecte, afegir notes d’una altra escala, no és tan comú ni té tanta importància com en altres estils, com el Texas blues, en el qual solen utilitzar-se terceres i sextes majors.
Una altra característica important del Chicago blues és la presència d’una gran quantitat d’acords novens dominants, així com la presència de notes novenes a les escales.
La llista de bluesmen i blueswomen és molt extensa. Potser, i només potser, la figura més rellevant és el senyor Muddy Waters.