El Texas Blues és un gènere de la música blues. Tot i tenir variacions en el seu estil, sol interpretar-se amb un més èmfasi al swing que altres estils de blues.

El Texas blues difereix d’altres estils, com ara el Chicago blues, en la utilització d’instruments i sons, especialment en l’ús intensiu de la guitarra. Músics com Stevie Ray Vaughan van contribuir a aquest estil. Utilitzant diversos tipus de sons de guitarra, com la guitarra “slide” i diferents melodies del blues i del jazz; aquest estil utilitza també solos de guitarra a tall d’enllaç a les cançons.

El Texas Blues va néixer en els primers anys de la dècada de 1900 entre els afroamericans que treballaven a les refineries de petroli, ranxos i campaments fusters. A la dècada de 1920, Blind Lemon Jefferson va innovar l’estil usant una improvisació basada en el jazz i l’acompanyament d’una guitarra. La influència de Jefferson va definir clarament aquest estil i va inspirar a intèrprets posteriors com Lightnin’ Hopkins i T-Bone Walker. Durant la Gran Depressió, a la dècada de 1930, molts intèrprets de blues es van traslladar a ciutats com Galveston, Houston i Dallas. Va ser, des d’aquestes ciutats, on van aparèixer nous intèrprets, incloent-hi el guitarrista i cantant de gospel Blind Willie Johnson i la llegendària vocalista Big Mama Thornton. Les companyies discogràfiques Duke Records i Peacock Records van ser les més importants dins del Texas blues en aquella època.

A la dècada de 1960, la indústria del blues es va traslladar al nord dels Estats Units. Reduint-se així la importància de Texas en el gènere del blues. Texas va tornar a recobrar protagonisme a la dècada de 1970. Quan es va desenvolupar el blues rock texà, liderat per ZZ Top i The Fabulous Thunderbirds. Marcant així ressorgir de la importància del Texas blues, fet que va motivar l’aparició de músics com Stevie Ray Vaughan i el trasllat de la capital del blues de Texas cap a Austin.