Artista iconoclasta i escriptor polifacètic. Reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantautor.

La seva obra, iniciada a mitjan dècada del 1960 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic. Malgrat el seu segell únic i intransferible d’«artista total». L’obra més destacable n’és el disc doble Dioptria, que va ser escollit millor disc en català del segle xx per la revista Enderrock.

El 1967 va demanar ser admès en Els Setze Jutges, però no el van acceptar per manca de coincidència estetico-musical amb els membres del grup, perquè el trobaven més a prop de Bob Dylan que no pas de Jacques Brel o de Georges Brassens.

Ell, en resposta, va fundar el Grup de Folk junt amb un grup d’amics (Jaume Arnella, Jaume Sisa, Jordi Batiste i Oriol Tramvia): un col·lectiu artístic amb un nombre de membres més inespecífic, defensors d’una cançó més popular i combativa. Aquell mateix any va editar el seu primer senzill, Taxista.

Incòmode per moltes patums de la cultura, ha mantingut una vida coherent amb ell mateix. Possiblement, la seva magre obra va convulsionar molts cervells que es varen anar separant de la cultura oficial.

Celebrem doncs avui la presència d’en Pau Riba i Romeva.  I posats a retre-li homenatge, aquest és el video escaient.