El seu nom no és dels que habitualment surt quan es parla de grans del jazz. Potser morir massa jove per culpa d’un accident de coitxe té part de la culpa. Però aquest home segons Joachim Berendt, va provocar “l’emancipació”, introduint “tantes possibilitats diverses que s’haurien pensat impossibles per al baix poc temps abans”.

Amb Bill Evans i Paul Motian van formar el trio de jazz perfecte. Va desenvolupar l’estil contramelòdic que vindria a caracteritzar la seva interpretació. Evans, LaFaro i Motian estaven compromesos amb la idea de tres veus iguals al trio, treballant junts per a una idea musical singular i sovint sense que cap músic guardés el temps explícitament.

 Pocs músics han contribuït tant (i tan poc temps) com ell a l’evolució del seu propi instrument.

Si, avui Scott Lafaro.