Va ser una pianista, compositora, arrenjadora, directora i cantant de jazz americana. És una de les primeres dones afroamericanes en dirigir la seva pròpia banda, i creadora d’una de les poques bandes de jazz formada exclusivament per dones. També va ser inspiradora i companya sentimental del trompetista Louis Armstrong.

Una prèvia. Es fa difícil avui dia copsar el talent i valor d’aquestes dones, que a més eren negres, en un context de doble discriminació. Lil Hardin és un referent i un exemple que no té la rellevància que hauria de tenir.

Es va educar a la Universitat de Fisk i ja de petita i com és obvi a l’esglèsia, comença a donar els seus primer passes musicals. Coneix moltíssims músics, entre els quals es troba Jelly Roll Morton, un dels millors pianistes del moment. Morton li ensenya el seu estil ríticament marcat, tocant standars de l’època, i és a partir de llavors quan Hardin defineix el seu estil basant-se en una gran força rítmica en la seva interpretació.

És l’any 1921, amb només vint-i-tres anys, quan entra a formar part de la King Oliver’s Creole Jazz Band, una de les millors bandes de la ciutat, i del moment. En aquella època, veure una dona pianista era quelcom extrany, o si més no, poc habitual. I encara menys amb l’energia i l’estil púrament rítmic que tenia Hardin.

Amb la King Oliver’s Creole Jazz Band farà molts concerts per diverses ciutats, però quan la banda es trasllada a Los Angeles, Hardin es veu forçada pel seu marit a tornar a Chicago i deixar la banda.

Un altre cop a Chicago, Lil Hardin torna a tocar a The Dreamland. El 1922 la banda de Joe King Oliver torna a Chicago, i aquest li ofereix a Hardin tornar a formar part del grup, cosa que ella accepta. És en aquesta banda on s’incorpora un nou i prometedor trompetista anomenat Louis Armstrong. Hardin i Armstrong s’acaben enamorant, i després de divorciar-se de les seves parelles, l’any 1924 Lil Hardin i Louis Armstrong es casen.

És impossible parlar de Lil Hardin sense parlar de Louis Armstrong, i és que Armstrong és clau per la carrera musical de Hardin, així com Hardin és imprescindible per la carrera de Louis Armstrong.

La relació amb Armstrong es trenca, però la seva relació va ser bona la resta de la seva vida. No tenim aquí espai per dedicar més temps a parlar-ne.

Només ús detallaré els seus darrers moments de vida. El 28 d’agost de 1971, tot just un mes després de la mort d’en Louis, va ser convidada a un programa de televisió per parlar del gran geni. Mentre estava tocant, va patir un infart i va morir en directe.

Escoltem-la.