Clarinetista i saxo tenor de jazz nord-americà.

Nascut a Nova Orleans, va estudiar música i clarinet amb Lorenzo Tio abans de traslladar-se a Chicago per treballar amb Joe “King” Oliver, entre d’altres.

El 1927, va entrar a formar part de l’orquestra de Duke Ellington a Nova York, quedant-se amb Ellington fins a 1942.

El 1936, com a líder de la seva pròpia banda, Barney Bigard and His Jazzopators, format pels seus col·legues de l’orquestra d’Ellington, Cootie Williams, Juan Tizol , Harry Carney, Billy Taylor i Sonny Greer, i incloent el mateix Ellington, va gravar la primera versió del futur estàndard Caravan, compost per Juan Tizol.

A finals de la dècada de 1940, va treballar amb l’orquestra de Kid Ory abans d’unir-se als Louis Armstrong All-Stars entre 1947 i 1955. El 1958, participa en la pel·lícula St. Louis Blues (1958), juntament amb Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Pearl Bailey i Eartha Kitt, i de 1958-1959, va tocar amb l’orquestra de Cozy Cole.

Va escriure la seva autobiografia, With Louis and The Duke, i va compondre, amb Ellington, l’estàndard del jazz Mood Indigo.