Pot semblar estrany, però sovint baixo de l'escenari i no sé què ha passat. Entro en aquesta zona on em sento completament connectada amb tothom del lloc i res més importa. Són les vacances definitives".
Becky Barksdale va començar a tocar quan el seu avi li va donar una guitarra a dotze anys. Va aprendre ràpidament i, quan tenia setze anys, estava fent concerts a l’escena regional, cosa que va portar a un període a la carretera amb una encarnació de la banda de blues-boogie Canned Heat.
Mitjançant el boca-orella, Barksdale va cridar l’atenció de Michael Jackson i va ser escollida per tocar la guitarra de la superestrella pop en la seva gira per promocionar el seu llançament de Dangerous el 1993.
Becky Barksdale encarna en un mateix individu la gran tradició de guitarra blues de Texas d’un Freddie King, la sensualitat coqueta i la independència assertiva d’una Bessie Smith i la veu crua i apassionada d’una Janis Joplin. Sorprenentment, aquestes convencions sembla que s’hagin filtrat als seus porus en lloc d’emanar de cap font específica. Les meves influències més importants van ser tots els altres músics amb els quals vaig tocar, afirma.
Es diu d’ella que és com Stevie Ray Vaughan amb un canvi de sexe.