Pianista nord-americà de jazz de swing i bop. Tot i no saber llegir música, va ser un músic sofisticat i popular, que va mantenir el seu estil inalterat fins al final de la seva carrera.

Encara que no era músic bebop el 1947 va tocar amb Charlie Parker al tema Cool Blues. D’ell es comenta que tenia una prodigiosa memòria musical.

Com era baixet havia de tocar a sobre de guies telefòniques sobre el banc. També va ser conegut per les seves vocalitzacions mentre tocava, que es poden escoltar en moltes de les seves gravacions. Va ajudar a salvar la bretxa per als músics de jazz entre els clubs nocturns i la sala de concerts. Al començament dels cinquanta era ja un pianista popular per l’accessibilitat de la seva música.

La seva composició Misty es va convertir en un estàndard del jazz. Un treball seu, Concert by the sea, val el que moltes carreres senceres d’altres músics. Qualificat d’un dels més distintius de tots els pianistes per l’escriptor de jazz Scott Yanow, va mostrar que un músic de jazz creatiu pot ser molt popular sense diluir la seva música o canviar el seu estil personal. Se li coneix com un virtuós brillant que sonava diferent de qualsevol altre intèrpret, usant un enfocament orquestral vingut directament des de l’era del swing, però … Obert a les innovacions del bop.

Erroll Garner.