És possible que un home que es castiga el cos a consciència i que passa més temps a la garjola que al carrer toqui de manera sublim i cada cop millor? Doncs en aquest cas, sí. Parlem d’un dels ionquis més famosos de la història del jazz i que va reflectir sense cap mena de pudor el que era viure ensorrat al fang. I al mateix temps un músic excepcional. Parlem d’Art Pepper.

Patricia era la seva filla. El tema és d’una desolació absoluta i expresa el sentiment que l’envolta quan rep el rebuig de la seva filla, ja adulta. Una filla que ell va contribuïr molt al fet que s’allunyés d’ell.  Un tema, altrament, magnífic.