John Carl Hendricks és una figura indefugible quan es parla de dues expressions íntimament lligades a la història del jazz: l’scat i el vocalese. En totes dues disciplines, Jon Hendricks és considerat un veritable mestre, i van ser precisament aquestes qualitats el que el va portar a actuar i gravar amb les estrelles del jazz més brillants de tots els temps. Per posar-ne alguns exemples: Art Tatum, Louis Armstrong, Duke Ellington, Charlie Parker, Dizzy Gillespie, o Sonny Rollins.

El 1957 es va associar amb els també cantants, Dave Lambert i Annie Ross formant un magnífic trio que reinterpretava les cançons de l’orquestra de Count Basie. L’extraordinari disc Sing a Song of Basie (Verve-1957) és una mostra del gran èxit que van obtenir.

D’altra banda, ha estat el mentor dels millors vocalistes contemporanis, i el seu peculiar estil de treballada harmonització vocal, més enllà del clàssic scat, ha influenciat nombrosos cantants contemporanis i sobretot Al Jarreau, George Benson i George Benson.

Precisament juntament amb aquests tres deixebles i amics molt més joves que ell, va ser amb qui va gravar el 1985 el disc Vocalese, que li va valer cinc premis Grammy. El 1990 es va editar un altre dels seus treballs més notables: Freddie Freeloader, també amb els tres músics abans esmentats, als quals es va sumar el famós quartet vocal: The Manhattan Transfer, el pianista Tommy Flanagan i el consagrat trompetista Wynton Marsalis.