Va començar el 1922, tocant el saxo alt a la banda de George Morrison. Es trasllada a Nova York i s’incorpora a diverses orquestres de la zona. Encara que després s’instal·la a Memphis (1926), on dona classes de música i forma la seva primera big band.

Entre 1933-34, s’incorpora com a arranjador el trompetista Sy Oliver i l’orquestra s’instal·la a Harlem, tocant assíduament en el Cotton Club.

Entre 1935 i 1940, l’orquestra  s’instal·la a la part més alta de la jerarquia de les big bands de swing al costat de les de Benny Goodman, Duke Ellington i Count Basie, amb els quals va rivalitzar, realitzant gires per Europa (1937).

A Lunceford se li deu que el concepte de “precisió” adquirís veritable significació en les interpretacions de les grans orquestres de jazz.

La seva banda tenia un estil característic, basat en un ritme two-beat, o sigui l’antiga forma de tocar de Nova Orleans, ocult després del compàs típic de quatre temps (4/4) propi del swing. Així com en la presència d’una poderosa secció de saxos que, usualment, tocaven a l’uníson amb tendència al glissando.

La seva banda es  va convertir en una de les més importants de l’època, al costat de Chick Webb, Count Basie, Fletcher Henderson i Duke Ellington. I tenia el favor majoritari del públic.

El vídeo que s’acompanya ens il·lustra sobre la mena d’espectacles que agradaven als anys trenta del segle passat.