The Graham Bond Organization va ser un grup britànic de jazz i rhythm-and-blues de principis dels anys seixanta format per Graham Bond (veu, teclats, saxo alt), Jack Bruce (baix), Ginger Baker (bateria), Dick Heckstall-Smith. (saxo tenor/soprano) i John McLaughlin (guitarra). Van gravar diversos àlbums i es van publicar més enregistraments quan els membres del grup van assolir fama en el rock progressiu i el jazz fusió.

A l’inici del boom del rhythm-and-blues britànic, va guanyar la reputació de tocar un R&B agressiu.

La versió de Train Time de Peter Chatman impulsada per harmònica de Jack Bruce es convertiria en un element bàsic a les actuacions en directe de Cream.

A principis de 1965,  la Graham Bond Organization van formar part d’un paquet de viatges al Regne Unit promogut per Stigwood i encapçalat per Chuck Berry.

La manca d’èxit comercial, les lluites internes i els problemes de drogues van portar la banda a la seva fi l’any 1967, però la seva importància aviat es va reconèixer amb la moda del blues i el rock progressiu i l’augment de les vendes d’àlbums.

Graham Bond es va reunir amb els seus antics companys de banda a principis dels anys setanta, tocant amb Ginger Baker’s Air Force i també va passar una estona de gira amb la banda de Jack Bruce. Posteriorment, va signar un contracte amb Vertigo Records i, segons es diu, en aquell moment estava sense drogues, tot i que s’estava obsessionant cada cop més amb la màgia negra. Bond va morir el maig de 1974, quan va ser atropellat per un tren a l’estació de metro de Finsbury Park de Londres.

Bond va ser un innovador, descrit en alguna ocasió com una figura important, subestimada, del primer R&B britànic, juntament amb Cyril Davies i Alexis Korner.

Jack Bruce, John McLaughlin i Ginger Baker van aconseguir per primera vegada la notorietat al seu grup. Bond va ser elegit com a Nova Estrella del Jazz del Regne Unit el 1961. Va ser un dels primers a usar una combinació de l’orgue Hammond i l’amplificador Leslie al rhythm-and-blues anglès.

Primer artista britànic que va utilitzar un mellotron en un dels seus discos, als seus àlbums The Sound of ’65 i There’s A Bond Between Us. Va exercir una gran influència en teclistes de rock posteriors. Jon Lord, va declarar “Em va ensenyar, amb les mans al teclat, gairebé tot el que sé sobre l’òrgan Hammond”.

John McLaughlin és l’últim membre supervivent de la banda a partir del 2021.

Cal dir que la importància de Graham Bond com músic innovador es troba fora de tot dubte.