El seu nom real és Ricardo Ballardo, però això fa temps que s’ha oblidat. Tothom l’ha conegut com a Manitas de Plata. I el motiu és que té tots els recursos tècnics coneguts per a la guitarra. Hi ha moments en què sembla difícilment concebible que deu dits puguin evocar aquesta orquestra de cordes pinçades.

L’essència de la música flamenca és l’aire d’improvisació, encara que les línies generals de qualsevol peça s’hagin interpretat innombrables vegades.

Un artista com Manitas, que no coneix gens de música formal, ha tocat la guitarra des de la infància i, a través de l’absorció, ha après de l’instrument tot el que ha d’ensenyar. Aquesta és la manera gitana, aquesta és la manera de Manitas, ell vivia en la seva música com el peix viu al mar: és un element més, un altre llenguatge, que gràcies al seu geni tenim el privilegi d’escoltar encara que molts dels seus misteris estan més enllà.

Va començar a tocar públicament el 1963, deu anys després de la mort del rei Django.

Manetes de Plata era el pare de Jacques, Maurice i Tonino Baliardo i oncle de Paul, François (Canut) , Patchai, Nicolás i André Reyes (els fills del reconegut cantautor flamenc José Reyes ), tots membres del grup Rumba flamenca , Gipsy Kings.

Un cinc de novembre de 2014 ens va deixar, però ens ha quedat la seva música.